EL RECICLATGE D’ENVASOS

Alguna vegada t'has preguntat com es reciclen els envasos una vegada els hem dipositat en el contenidor groc?

Saps en què es transforma cada tipus d'envasos, on es fa el reciclatge de materials, o què passa abans de poder convertir-lo en nous productes?

A continuació t'expliquem què passa amb aquests residus.

Separació per tipus de materials

Els residus d'envasos són transportats des dels contenidors fins a la planta de triatge de l'Àrea Ambiental de Ca na Putxa. Aquí, són classificats en fraccions de materials homogènies gràcies als equips i la maquinària de triatge de la planta.

Imatge 1. Interior de la planta triatge de Ca na Putxa

A la planta hi ha dues línies per a la classificació d'envasos. Cadascuna està formada pels següents equips:

Triatge de voluminosos: selecció dels elements que per la seva forma o grandària poden ser perjudicials en els tractaments posteriors (RAEE, cartons, fustes...)
Obrebosses: extracció dels materials de les bosses per preparar-los per a la resta d’operacions.
Garbell rotatiu: els residus es garbellen amb diferents malles per fer una primera classificació per grandàries.
Separador de bales: etapa on se separen els residus en funció de les seues propietats físiques (pes, forma i grandària) i del qual s’obtenen tres fraccions:
- Matèria orgànica.
- Materials rodadors: principalment materials pesants i/o que roden com ampolles de materials plàstics PET i PEAD, pots de metall i alumini... que passen a la línia de selecció automàtica de plàstics.
- Residus lleugers i de manera plana: papers, cartons i altres plàstics films de forma plana o aixafats.
Cinta de selecció i triatge manual secundari per a la fracció plana de les bales: es realitza en una cabina de triatge manual separant-se les fraccions de subproductes com paper, cartó i plàstics.
Sistemes òptics que separen i classifiquen les següents fraccions: fracció d’envasos PET, fracció d’envasos PEAD i el rebuig que es porta a una taula de triatge manual.
Sistema d'aspiració que recupera els plàstics lleugers tipus film.
Premsa: premsatge formant fardells per facilitar l’emmagatzemen del rebuig i els residus seleccionats segons materials (subproductes): paper i cartó, plàstics PET, plàstics PEAD, plàstics PE mixt, plàstics film i envasos bric, subproductes fèrrics i subproductes metàl·lics no fèrrics.

Una vegada classificats, aquestos nous subproductes són transportats fins a instal·lacions especialitzades per al seu tractament o plantes de reciclatge, on són sotmesos a una sèrie de processos que els transformaran en nova matèria primera que donarà així una nova vida als materials.

Imatge 2. Fardells de subproductes preparats per transportar-los a les plantes de reciclatge

I una volta enviats els subproductes a les plantes de reciclatge, com es realitza aquest reciclatge?

En el procés de reciclatge els residus passen per diverses etapes mecàniques (separació d’elements no aptes, trituració, rentatge, separació i homogeneïtzació de materials...) i tractaments fisicoquímics. L’objectiu és aconseguir un grau final del material que sigui apte per substituir una matèria primera verge o, dit d'una altra manera, que tengui un valor al mercat.

Aquests processos varien en funció del tipus de material, per la qual cosa han de ser realitzats per empreses especialitzades que reben el nom de recicladors.

Imatge 3. Processos per a la transformació de residus d'envasos en matèria primera: granulat de plàstic

El reciclatge d’envasos de plàstic

En el cas dels envasos de plàstic, la principal dificultat en el procés de reciclatge és que existeixen una gran tipologia de plàstics. Per tant, el procediment és més difícil, però no impossible.

En primer lloc, una vegada rebuda la matèria prima susceptible de ser reciclada se separen els materials no aptes per la seua tipologia i es rebutgen (etiquetes, restes de terra, materials fèrrics...) i es classifiquen per colors.

A continuació tenen lloc una sèrie de processos per transformar els residus plàstics en matèries primeres (per a fabricació de nous productes). Els principals processos són:

Triturar. Les peces de plàstic es trenquen i es trituren en trossos molt petits de grandària homogènia, la qual cosa es coneix com a gransa, per així facilitar el tractament posterior.
Netejar. Un cop triturat, s’introdueix la gransa en un safareig on es remulla completament dipositant-se les impureses més denses que l’aigua (terra, metalls...) al fons.
Assecar i centrifugar. Aquest pas serveix per assecar el material i eliminar qualsevol altra impuresa que hagi pogut quedar.
Homogeneïtzar. Un cop triturat, netejat i assecat el material, mitjançant un procés mecànic, s'homogeneïtza per aconseguir un color, textura i comportament uniforme.
Passar per la gransadora. En aquest pas s'obtenen aquestes boletes petites dits gransa de la grandària adequada que s'emmagatzemen en sacs per al seu ús com a nova matèria primera disponible per a noves aplicacions.

Imatge 4. Gransa de plàstic o pèl·lets

Alguns exemples d'aplicacions finals d'aquests productes recuperats són:

PET: làmina i ampolla (contacte alimentari i no alimentari), fleix, tèxtils, embalatge, etc.
PEAD: canonades, bosses, envasos, parament, etc.
FILM: canonada flexible, bosses de fems, film d'embalatge, etc.
PLÀSTIC MESCLA: mobiliari urbà, testos, palets, articles de parament de la llar, etc.
ACER: nous envasos (llaunes de beguda i conserves), indústria de l'automòbil, construcció, etc.
ALUMINI: llaunes de begudes i altres envasos, indústria de l'automòbil, construcció, etc.
CARTÓ BEGUDES/ALIMENTS: Caixes, estoigs, nous envasos, etc.
PAPER/CARTÓ: Caixes, bosses, estoigs, paper, nous envasos, etc.

Prohibició de comercialitzar els plàstics d'un sol ús

El 3 de juliol de 2021 va entrar en vigor la Directiva Europea que prohibia la venda d’articles de plàstic d’usar i tirar com palletes, bastonets, coberts o plats de plàstic, entre d’altres. En general, tots aquells articles que es poden fer amb materials alternatius amb menys impacte ambiental han de deixar de comercialitzar-se, ja que són utensilis que es rebutgen després d'un únic ús i, moltes vegades, acaben a platges i a la mar i provoquen un gran impacte en la naturalesa.

La nova Llei 8/2019, de 19 de febrer, de residus i sòls contaminats de les Illes Balears ja preveu aquesta prohibició.