COM ES RECICLA EL VIDRE?

Quin vidre és reciclable?

El vidre és un material que, independentment de la quantitat de vegades que es recicli, manté el 100 % de les seues propietats inicials.

Per aconseguir un procés de reciclatge de vidre el més òptim possible, és important saber quin material i com ha de dipositar-se en els contenidors verds, ja que no tot es pot reciclar. Hi ha objectes amb una composició diferent que pot resultar perjudicial per al procés de reciclatge de nous envasos.

El que SÍ es pot dipositar al contenidor de vidre (verd):

Botelles de vidre (sense suro o tap).
Flascons de vidre, com els de perfum.
Pots d’aliments (sense tapa)

El que NO s’ha de dipositar al contenidor de vidre:

Ceràmica
Porcellana
Cristall de copes o gots
Bombetes (s’han de portar a un punt net o deixalleria)
Miralls (s’han de portar a un punt net o deixalleria)

Així és la cadena de reciclatge del vidre

1. Abans de tornar a tenir tantes vides útils com es vulgui donar al vidre, aquest material passa per una sèrie de fases:

2. Dipòsit del vidre en els contenidors. Els ciutadans i els productors singulars, principalment el sector de l’hostaleria, són els qui contribueixen a reciclar el vidre en dipositar els flascons i les botelles en els contenidors corresponents. A Espanya, per exemple, en els de color verd.

3. Recollida selectiva. Els camions carreguen tot el vidre dipositat en els contenidors per traslladar-lo a la planta de tractament.

4. Arribada a la planta de tractament i neteja. Els camions descarreguen el vidre usat i, una vegada dipositats en diferents cintes, se n’eliminen impureses i se’n retiren tapes, taps, restes de metall o plàstic, així com la ceràmica i la porcellana que hi pugui haver.

5. Trituració del vidre. Una vegada seleccionat, es duu a terme un procés de trituració en què no és necessari l’ús de l’aigua.

6. Eliminació de restes i obtenció de la matèria primera. El vidre triturat travessa unes màquines amb lectors òptics que eliminen qualsevol resta opaca d’un altre material que hi hagi (impropis), i se n’obté com a resultat la calcina: petits trossos de vidre net que es converteixen en matèria primera per generar nous envasos.

Fabricació d’envasos de vidre

La matèria primera, o calcina, entra directament al forn on es fon. L’energia necessària per a la fusió se subministra amb uns cremadors amb cambra d’evacuació de gasos. Aquests gasos, juntament amb els despresos per la massa de vidre fos, són evacuats per una gran xemeneia. Cal destacar que aquests gasos no són contaminants, ja que estan formats en la seua majoria per vapor d’aigua i per CO2, motiu pel qual no necessiten un tractament previ a la seua propagació.

A l’anomenada zona d’afinat, el vidre acaba de produir gasos i adquireix una limpidesa i característiques definides. D’aquí passa a la zona de treball, en la qual es baixa de temperatura i es va dosificant amb unes estisores, formant gotes.

La gota de vidre seccionada s’introdueix en uns premotlos i es bufa molt poc, així adquireix la forma característica de l’envàs. Aquesta preforma s’introdueix en el motlo definitiu i es bufa de nou, per formar l’envàs definitiu.

A continuació, aquest nou envàs passa a l’àrea de recuita, on se li baixa la temperatura controladament perquè adquireixi les seues característiques de fluid subrefredat.

Una vegada que s’ha fabricat la botella o el pot de vidre, l’envàs (a uns 500 °C) es recobreix amb una capa molt fina d’òxid d’estany (9-10 nanòmetres) i s’introdueix en un túnel de recuita per eliminar-ne les tensions internes, degudes a un refredament ràpid. Al final del túnel se li aplica un segon recobriment per millorar les propietats mecàniques i la resistència del vidre.

Després, els envasos són sotmesos a unes proves de resistència que determinaran la qualitat final de la partida. Entre aquestes proves destaquen les del xoc tèrmic (se submergeixen en uns banys amb una diferència de temperatures de 40 °C sense que s’hagi de produir cap trencament) i la prova de pressió (és important per a begudes amb gas, ja que en el moment de l’envasament suporten quatre vegades la pressió constant).

Finalment, un alineador distribueix els envasos en diferents línies d’inspecció i transport. Una sèrie de màquines electròniques controlen el 100 % dels envasos i aquells que no compleixen les exigències de qualitat previstes es retiren de la línia per ser reciclats dins del cicle productiu.

Els envasos, una vegada acabats, s’emmagatzemen esperant la seua expedició.

Avantatges del reciclatge del vidre

L’ús de calcina reciclada per fabricar nous envasos estalvia un 53 % les emissions de CO2, enfront de l’ús de matèries primeres. Això és perquè el vidre reciclat fon a menor temperatura de la que necessiten l’arena, la sosa i la pedra calcària al forn.

A més, s’evita l’emissió de 556.061 tones de CO2 associades a l’extracció i el transport necessari per extreure les matèries primeres de la natura, el que equival a recórrer amb avió la distància Espanya-Austràlia més de 100.000 vegades.

D’altra banda, també es redueix en un 38 % el consum d’energia durant el procés, és a dir, 684.721 MWh d’energia, equivalent al consum elèctric de tots els hospitals d’un país com Espanya durant dos mesos.

Tot això és possible perquè no s’extreuen matèries primeres, la qual cosa genera que el transport també sigui menor, i perquè es redueix la temperatura necessària als forns vidriers.

Gràcies al vidre reciclat es redueix l’extracció de més d’un milió de tones de matèries primeres, pes equivalent a tres vegades l’Empire State Building de Nova York (EUA).