QUÈ FAIG AMB LA ROBA QUE JA NO FAIG SERVIR?
Les conseqüències dels residus tèxtils en el planeta són moltes vegades incalculables a causa de la mescla de teixits de diferent naturalesa i qualitat en una sola peça. Si aquesta roba acaba a l’abocador es degrada emetent altes quantitats de GEH (gasos d'efecte hivernacle).
Perquè la roba es pugui reciclar de manera efectiva ha de ser monomaterial ja que avui en dia hi ha molt poques empreses que es dediquin al reciclatge de fibres mesclades.
Segons un informe de McKinsey, l'any 2014 els consumidors compraven un 60% més de roba que l'any 2000, i tardaven la meitat de temps a rebutjar-la. Aquestes dades resulten alarmants pensant de cara al que poden enfrontar-se les futures generacions a l’àmbit mediambiental.
El procés de reciclatge de la roba
Els teixits, la tela en general, s’ha de dipositar en els contenidors de roba autoritzats. També la podem donar, vendre o regalar però no tirar-la mai al rebuig!
Què ocorre amb la tela que arriba als contenidors de roba autoritzats? Molta d'aquesta roba la recullen diferents entitats socials que s'encarreguen de donar-li un altre ús.
El reciclatge en el sector tèxtil es du a terme a través de diferents metodologies (mecàniques o químiques) i utilitza diferents tecnologies i recursos (com ampolles, residus de fabricació, residus de xarxes, catifes, teixits, etc.).
Un dels processos de reciclatge més estès és el reciclatge mecànic de les fibres sintètiques (sobretot del polièster, que és el més utilitzat), en el qual el material es fon i es torna a extruir. No obstant això, moltes de les fibres reciclades no venen de residus tèxtils sinó d'altres fonts com plàstics usats. Aquest procés és un dels més emprats industrialment a causa del seu baix cost i senzillesa. La seua major limitació és que només és apte per a materials termoplàstics i purs, i és gairebé impossible obtenir-ne materials aptes per a filatura a partir de mescles.
Les fibres naturals, com el cotó, són també reciclades per via mecànica. Els residus es classifiquen per color i material, i són triturats, incloent processos de desfibrat i tall. Durant el procés de reciclatge, les fibres s'escurcen i es fan malbé i se’n deterioren les propietats, per la qual cosa és necessari mesclar-les amb fibres verges d'alta qualitat.
El procés de reciclatge químic sorgeix per les limitacions del reciclatge mecànic. En aquest cas, els residus són transformats en un reactor químic al seu estat original, recuperant la qualitat del material original. Aquests processos de cicle tancat fibra a fibra estan encara en desenvolupament.
Etapes del procés:
1r Classificació.
En arribar els carregaments de roba a les plantes, en primer lloc es realitza un exhaustiu procés de classificació atenent a més de 300 criteris diferents en funció del tipus de peça, el seu material, qualitat…
2n Reutilització.
Una vegada feta la classificació es revenen les peces en bon estat en mercats ambulants o a botigues de 2a mà.
3r Reciclatge.
Les peces que no han passat el filtre anterior, són introduïdes en un trituradora gegant i passen a ser utilitzades per a crear noves teles, o per a crear fibres no tèxtils, en el cas de les teles que no poden reciclar-se.
Com a dada curiosa, la pols generada en tot aquest procés es premsa en blocs que són utilitzats en la indústria paperera o en la fabricació de materials aïllants per a cases.
El petit percentatge que no es recicla són els forniments (cremalleres, botons, etc.).
D'aquesta manera, els tèxtils formen part d'un sistema de reciclatge de cicle obert sostenible, en el qual els materials pugen i baixen de valor segons la demanda del mercat.
Reptes
El sector ha de fer front a importants reptes i barreres per assegurar el reciclatge del residu tèxtil. Un dels més rellevants és la revaloració de les mescles de fibres d'una forma econòmicament i ambientalment sostenible. Una altra part fonamental està en els processos de separació i classificació, que generalment es realitzen de manera manual, fet que suposa un cost i representa un coll d'ampolla per al reciclatge.
Algunes claus per un millor reciclatge tèxtil seria el disseny de productes monomaterials o, en el seu cas, de productes que permetin el desmuntatge i la separació per components. Aquesta metodologia d'incorporar criteris ambientals des del disseny inicial del producte es coneix com ecodisseny.
No obstant això, el major repte és la prevenció de la generació del residu. El 40% de la roba que tenim en els armaris no s'utilitza en tot un any i es calcula que cada persona rebutja entre 20 i 30 kg de tèxtil anualment. Segons els informes més recents, a Espanya es genera anualment més d'un milió de tones de residus tèxtils, però només se’n recullen 110.000 tones.
A Eivissa… què podem fer amb la roba que ja no usam?
Segons la Llei 8/2019 de residus i sòls contaminats de les Illes Balears, els ajuntaments estan obligats a recollir en una fracció diferenciada els residus tèxtils des de maig de 2021.
És imprescindible prendre consciència que aquestos residus no han d'acabar a la bossa del rebuig, sinó que s'ha de potenciar la seua reutilització i reciclatge.
El tèxtil suposa el 8% del pes dels residus que generam, segons l’Anàlisi del sistema de gestió dels residus municipals a les Illes Balears 2020. D’aquest percentatge, un 79% acaben incinerats, mentre que només un 3% són reciclats i un 2% preparats per a la reutilització.
A Eivissa hi ha contenidors a la via pública per a dipositar la roba que ja no es vulgui de la Fundació Deixalles i de Càritas, per donar-li una segona vida. A les seues respectives pàgines web hi trobareu la ubicació d’aquestos contenidors i la informació sobre la gestió que fan dels residus tèxtils.
Actualment, també es pot dipositar la roba que ja no s’utilitza als contenidors que tenen habilitats gairebé totes les grans cadenes de botigues de roba:
Fundació deixalles
Cáritas.
Fonts:
https://www.aitex.es/reciclajetextil/
https://www.residuosprofesional.com
https://www.slowfashionnext.com/blog/reciclaje-de-ropa/